Amb molta paciència, per començar. Fa uns dies van venir a casa els meus avis tot il·lusionats perquè s'acabaven de comprar un telèfon mòvil nou, que "duia fins i tot una camera de fotos dintre" com em van dir ells tot sorpresos i emocionats...Però clar, no són fills del segle XXI, no estan gens familiaritzats amb les noves tecnologies i per suposat no saben fer-les anar perquè mai abans s'havien interessat...bé, això tampoc és cert ara que hi penso...sempre que hem veien a l'ordinador o fent qualsevol cosa amb el mòvil, me'ls treia ràpid de sobre per tal que no em preguntessin qualsevol cosa del que estava fent i perquè servia i que em tinguessin mitja hora intentant explicar-los-la sense èxit, ja que no entenien res de res i se'ls oblidava tot...Doncs bé, el dia que van venir a casa, venien directes amb la intenció de que els hi donés una classe magistral de com fer anar el mòvil, jo, la néta enganxada a l'ordinador, a la televisió, al mòvil i a tot el que ells desconeixen de "les coses noves que surten ara". Conclusió com a futura mestre? És una tasca que fa exercitar profundament la paciència, cosa que ja em va bé perquè la paciència serà una cosa que no haurà de faltar mai en la meva vida professional, però no és senzill!
LA CACERA DEL TRESOR DEL TWITTER
Fa 13 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada